Ad maiorem Hispaniae gloriam (et Dei, si possibile)

Intèrprets de la voluntat divina,

torsimanys experts del bé i del mal,

l’Esperit Sant, no de vi, els il·lumina,

saben del cert què cal i què no cal.

¿És un malvat qui, en sentir el mot “Espanya”,

no tremola tot pres de l’emoció?

¿És pecat gosar pensar que a Alemanya

s’hi viu millor que a Cadis o a Lleó?

Il·lumineu-me, ai, que ego sum vermis,

membres eminents de la sacra cúria,

que no morís immers en la foscor:

¡no es posa de gallina ma epidermis

en un toro entrellucar! ¿Só, doncs, púrria,

condemnat a l’infern sens remissió?