Complements molt circumstancials
dimarts, 30 de setembre del 2014
dilluns, 7 d’abril del 2014
dimarts, 4 de febrer del 2014
Jutges i ministres per la democràcia
En Montoro i la sentència
en contra de la immersió
han posat en evidència
que Espanya pateix un mal
que reclama solució
per via d'independència:
té serioses mancances
d'equitat en les balances
tant dels jutges com fiscal.
La setmanada de la reina (i de la jove)
1 (#garrotuit)
"Ja n'hi prou de tanta VISA,
la reina i la seva jove.
S'ha acabat la sopaboba!:
que passin amb el de Suïssa!"
2 (versió extensa)
Fart que tiressin de VISA
la reina i la princesa
per manca de liquidesa,
perquè facin la viu-viu
els ha assignat efectiu
procedent d'un banc de Suïssa.
dissabte, 22 de juny del 2013
El dret a decidir del PP
M'emociona que el PP
defensi el dret a decidir.
Amb moderació, això sí:
només segons qui segons què.
Ara han decidit que a València
no té el que hi solien parlar
res a veure amb el català:
se'ls en refot de la ciència
i la història no els importa:
que és fals, que ho sembla però no,
que si parla un de Mataró
el pugui entendre un de l'Horta.
I ja n'hi ha més d'un que vol,
tip que, en baixar rabent la pista,
la llum li destorbi la vista,
i l'enlluerni el reflex del sol,
que immediatament es decreti
i el decret s'apliqui arreu
que mai no ha estat blanca la neu:
és negra, i prou, peti qui peti.
divendres, 31 de maig del 2013
Duran se sincera
S’agraeix la
transparència
d’en Duran quan
renya en Mas
per haver estat
capaç
de pensar en la
independència.
Al que és bo per
Catalunya
no dóna cap
importància:
el primer és no
passar ànsia
per si algun vot
s’allunya.
Qui la pròpia
poltrona
posa davant del país,
ja ofereix un bon
avís
per saber quin pa
s’hi dóna.
No s’hauria d’estranyar
que la gent siguem tan crítics
i que a més de
quatre polítics
volguéssim
acomiadar.
dijous, 11 d’abril del 2013
Todos por uno
Un lector, uno
solo, me pide
que mis versos
rime en castellano
para que al
componellos no ladre
en infame catalán dialecto
-dó se vio desfachatez tamaña!-;
no de grado, mas
forzado, lo hago.
Quien, de momento, manda, decide,
lo que no impide,
uno es humano,
recordar alguna
puta madre
y pasarse algún hijo por el recto.
Lo hago, mas al hacello, en España
y sus leyes sepan
que me cago.
divendres, 29 de març del 2013
divendres, 7 de desembre del 2012
A la "Consti", amb embaf
Entomo l’ordinador
per publicar que ahir
tot lo dia celebrí
la sacra constitució.
La “sacra” dic? No pas, no!
“Xacra” si de cas cal dir
si ens la mirem des d’aquí
amb una certa atenció.
D’entrada ja té el detall
de recordar-nos a tots
que cal saber per pebrots
l’única llengua oficial.
Les “cooficials”, ai las,
adornen com un florero:
si vols saber-les pots fer-ho
però exigir-les no pas.
Però la guinda la hi posa
les previsió militar
que ens anima a estalviar
aquells riscos de qui gosa
plantejar-se fotre el camp,
fer un sonor adéu-siau,
dir-los clar “deixeu-me en pau,
no us aguanto, què caram!”
Un tal (re)(con)sagrat
text prostitucional
me’l passo per l’engonal
com haveu ben suposat.
diWERTsions
Per espolsar el
silenci depressiu
postelectoral que
deu dies fa
que arrossego,
s’esforçava ahir
-i l’hi agraeixo
- el bo d’en Duran
amb la seva
proposta d’enginyer
de ponts (i ports
i camins).
Però qui finalment
se n’ha sortit
ha sigut en Wert, com sempre amatent
a treure’m de polleguera.
No hi ha com una
dosi de tocada
d’ous –si pot ser
amb les dues mans fredes-
per revifar l’ànim
inconformista:
no acataré,
objectaré, em declararé
insubmís
recalcitrant. No em faran
retrocedir ni un
pas.
Signat, perquè
consti, el dia quatre
de desembre, a
Terrasa.
dissabte, 17 de novembre del 2012
Traduttore, traditore
Ai com som el populatxo!
per la darrera parida
del magí de la Camacho!
Quan ja sabia tothom
on cal posar-hi l’accent
va i pareix el seu l’invent:
catalanitzar el cognom.
Tu, per exemple, opines
que sonen bé i són eteris
Eiximenis, LLopis, Peris...
i et decantes pel Martines.
Però hi ha el torracollons
que troba massa castellà
aital forma d’esmentar
el nostre nom de patrons.
Defensa que Martinet
li sembla més escaient
i més nostrat, i pretén
que tots optem per aquest.
Decidim triar votant
la forma que preferim
i filem tant i tant prim
que el resultat és d’empat
-incloent-hi algun vot nul-.
A la líder del PP
un altre cop li agrairé
que es fiqui la llengua al
cul.
dijous, 8 de novembre del 2012
(Quasi) 300
garants del Ver, fan palès el que és fals
contra ¿mig milió? ¿un? ¿dos?
de salvatges hordes orientals.
Han canviat, però, la llarga llança
pels bolis BIC –“naranja” o bé “cristal”-;
les Termòpiles, per la plana blanca
d’El
Mundo i El País –dominical-.
No en queda res dels bells cossos untats
-com a màxim n’hi ha alguna butxaca-
i es tornen els heroics antics combats
manifestos aplaudits per la claca.
dissabte, 3 de novembre del 2012
On Duran tantes pors?
Com l’infant que
queda amb posat trist
que sempre ha
demanat, i rondina
davant l’aparador
on l’haurà vist,
així l’home,
d’esma i mirada trista,
que es troba que
li prenen l’Estat
on pensa ser el
més ben valorat,
tant, que potser l’en
faran ministre.
Desesperat, crida
“esto es un robo,
m’han fotut la
joguina d’entre els dits,
que ans vull ser
diputat a Madrid
que president de
Cata-Kosovo”.
Són massa anys
d’esforç dur i de constant
cul-llepar i
abaixapantalons
a la villa y corte dels Borbons,
massa per no res,
pobre Duran.
dijous, 25 d’octubre del 2012
Top gun
Quin pler elevar els ulls al cel
i entremig dels núvols clars
veure el pas, fugaç estel,
dels avions militars.
Ah, quin so tan relaxant
el zumzeig dels reactors,
no és música, que és cant
que ens fa voleiar els cors.
Com dibuixen en blau llenç
grafia celestial,
per fer-nos ben avinent
que no ens volen pas cap mal.
Quin detall tan rebonic
que ses ales protectores
ombregin rues de Vic:
si no les veus, les enyores.
Escolteu-nos, ferms al·lots
que no en sabeu de derrotes:
entre caces i pilots,
ens masegueu les pilotes.
i entremig dels núvols clars
veure el pas, fugaç estel,
dels avions militars.
Ah, quin so tan relaxant
el zumzeig dels reactors,
no és música, que és cant
que ens fa voleiar els cors.
Com dibuixen en blau llenç
grafia celestial,
per fer-nos ben avinent
que no ens volen pas cap mal.
Quin detall tan rebonic
que ses ales protectores
ombregin rues de Vic:
si no les veus, les enyores.
Escolteu-nos, ferms al·lots
que no en sabeu de derrotes:
entre caces i pilots,
ens masegueu les pilotes.
diumenge, 14 d’octubre del 2012
Qui no ho pot haver, diu que és Wert
van fer-nos demòcrates, ateus,
catalanistes. Però, ja veus,
el trasbals que ens han acabat fent
trenta anys d’immersió i de doctrina:
som un ramat d’antiespanyols,
que hem bescanviat a cor què vols
la montera per la barretina.
Quanta raó teniu, senyor Wert,
espanyolitzeu-nos a l’engròs;
si no, la canalla del terròs
ni tan sols sabrà tot el que es perd:
¿el pa amb tomàquet sense jabugo?,
¿res de cocido ni de fabada?:
és una vida mig esbravada!,
en aquesta lliga jo no hi jugo!
Espanyolitzeu-me, per favor,
que entre sardanes i so de gralles
-si tens sort i les venes no et talles-
o bé t’hi adorms o et deixen sord.
diumenge, 7 d’octubre del 2012
Ad maiorem Hispaniae
gloriam (et Dei, si possibile)
Intèrprets de la voluntat
divina,
torsimanys experts del bé i
del mal,
l’Esperit Sant, no de vi,
els il·lumina,
saben del cert què cal i què no cal.
¿És un malvat qui, en sentir
el mot “Espanya”,
no tremola tot pres de
l’emoció?
¿És pecat gosar pensar que a
Alemanya
s’hi viu millor que a Cadis
o a Lleó?
Il·lumineu-me, ai, que ego sum vermis,
membres eminents de la sacra
cúria,
que no morís immers en la
foscor:
¡no es posa de gallina ma epidermis
en un toro entrellucar! ¿Só,
doncs, púrria,
condemnat a l’infern sens
remissió?
dijous, 27 de setembre del 2012
Romanço de la marxa enrere
Ja preparo les maletes
exultant de l’alegria:
per fi s’ha acabat l’exili,
tornaré a Andalusia.
De la pàtria dels avis
ja sento la veu que em
crida,
una vuitantena d’anys llargs
li ha durat l’afonia.
Els señoritos del poble
diu que han guardat en
batllia
la hisenda que va abandonar
en marxar-ne la família.
Crec, si no m’he descomptat,
que allà a la vega hi tenien
catorze o quinze cortijos,
setze o disset alquerías.
No en van marxar perquè sí,
que els segrestà una partida
d’industrials catalans,
de pijos catalanistes.
Ara ja podrem tornar
a la ubèrrima Almeria,
on s'esmeren preparant
per rebre’ns la romería
I l’escola tenen clar
que serà de dues línies:
castellà pels cosinets,
i català per ma filla.
A l’horitzó sols un núvol
amenaçador es congria,
una cosa em fa patir,
una cosa sols m’amoïna:
de mon pare la feblesa
quina por si descobrien
quan, endut per la luxúria,
va maridar una pubilla
que n’era de Gironella,
no maña ni de Castilla.
P'rò ara que ho veig i m’hi fixo
no hi ha dret, quina
injustícia,
que siguin els extremenys
els únics que repatrien!
I jo què, nét d’andalusos,
¿perquè a tornar no m’obliguen?,
si era per'xò i per res més
que n'era independentista!
dissabte, 22 de setembre del 2012
Calla, Rei, calla
Joan Carles el
cinegeta
no per fer-nos la
punyeta
ans que vegem la
Veritat.
(Si és rei i es
diu Borbó,
com més lluny
sigui millor)
En tant que bon
sobirà,
quan el súbdit
s’esgarria,
fa gala de bonhomia
i de suau tarannà.
(D'aquests que es
diuen Borbó
no en conec ni
mig de bo)
És per’xò que
als catalans,
que som totxos de
mena,
ens demana de fer
esmena,
que no siguem
talibans.
(Quins paios
aquests Borbons!,
et foten i et
dan lliçons)
Com que ens sobra
autonomia,
ens ha advertit alt
i clar
per quina banda ens
fotrà
si explorem una
altra via.
(Com les gasten
els Bobons?
Maten mosques amb
canons)
S’agraeix la
claredat
i el propòsit
didàctic:
sempre resulta
pràctic
que et donin per on
t'han dat.
(Rei o príncep,
si és Borbó,
sinònim de
vividor)
El cul ja el tenim
donat.
Ara ens toca ser
capaços
de tenir prous ous i
nassos
per dir-li que s’ha
acabat.
(De la trepa dels
Borbons
ja n’estic fins
als collons)
En el monarca
espanyol
-no goso dir-ne
bandarra-
li convé una
botifarra,
(La dinastia
Borbó:
l’un dolent,
l’altre pitjor)
Qui aquests versets
li signa,
com que és de bon
natural,
no voldria pas cap
mal
a persona tan
redigna.
(És sentir el
mot “Borbons”
i vomitar pels
racons)
Només desitjo al
pimpollo,
ja que el treball
dignifica,
que calli i penqui
una mica
i se li acabi prest el chollo.
(Què se'n pot
fer dels Borbons?:
tres Robespierres
i dos Dantons)
dimarts, 18 de setembre del 2012
A l'Esperanza perduda
(amb disculpes, si calen, però és que per a mi sempre serà l'Alcaldessa per antonomàsia)
Un vent fred bufa a
Madrid
que si bades
t’encostipa;
Esperanza n'està
tipa,
i ja sabeu el que ha
dit:
L’Alcaldessa ha
dimitit.
al líder popular va
afaitant-li el
sotabarba
o ficant-li a l’ull
el dit.
L’Alcaldessa ha
dimitit.
Li convé un
retrovisor
per, quan vagin més mal dades,
esquivar les punyalades
per l’esquena i a
traïció:
“La Alcaldesa
dimitió”
divendres, 14 de setembre del 2012
Pere
Navarro reflexiona a la cruïlla del Passeig de Gràcia amb Gran Via
(11/09/12)
“Si fan fotos,
turistes del Japó;
són l’emblema
d’una agrupació
d’astrònoms
amateurs de Ciutat Vella.
Em commouen els que
sento cridar
pel triomf del seny
i la raó
amb una sola veu, a
tot pulmó:
‘in-inte-intel·ligència
ja’ .
S’ha de tenir una
infinita malícia
per voler buscar-li
els tres peus al gat:
qui s’ho sap mirar
amb estricta justícia,
cal que conclogui
sense ambigüitat
que aquí no hi ha
ni un independentista”.
dilluns, 10 de setembre del 2012
Duran durant. Durant?
Duran durant. Durant?
que cal que li dem alguna alegria.
Masses anys (masses segles?) d'anar fent via
per un camí costerut, tan dur, han
ben afartat el personal. Durant
molt de temps (no molt: massa), no hi havia
ni voluntat, ni fe, ni gosadia.
Ara, sí; ja no hi ha por: s’enduran
tots els dubtes arrelats els nous vents
d’esperança. Ja tenim a tocar
el que semblava sols una quimera
no fa pas tant. Ves, Duran, que, si tens
un excés d'aquell seny tan català,
no et deixem quatre -o cinc- passes enrere.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)