dilluns, 7 d’abril del 2014

Els tres mosqueters del dret a decidir



Visquen els tres mosqueters
per al dret a decidir!
"No-no" ens diran al Congrés:
nosaltres tossuts: "Sí-sí".

#garrotuit

dimarts, 4 de febrer del 2014

Jutges i ministres per la democràcia

En Montoro i la sentència
en contra de la immersió
han posat en evidència
que Espanya pateix un mal
que reclama solució
per via d'independència:
té serioses mancances
d'equitat en les balances
tant dels jutges com fiscal.

La setmanada de la reina (i de la jove)

1 (#garrotuit)

"Ja n'hi prou de tanta VISA,
la reina i la seva jove.
S'ha acabat la sopaboba!:
que passin amb el de Suïssa!"

2 (versió extensa)

Fart que tiressin de VISA
la reina i la princesa
per manca de liquidesa,
perquè facin la viu-viu
els ha assignat efectiu
procedent d'un banc de Suïssa.

dissabte, 22 de juny del 2013

El dret a decidir del PP

M'emociona que el PP
defensi el dret a decidir.
Amb moderació, això sí:
només segons qui segons què.

Ara han decidit que a València
no té el que hi solien parlar
res a veure amb el català:
se'ls en refot de la ciència

i la història no els importa:
que és fals, que ho sembla però no,
que si parla un de Mataró
el pugui entendre un de l'Horta.

I ja n'hi ha més d'un que vol,
tip que, en baixar rabent la pista,
la llum li destorbi la vista,
i l'enlluerni el reflex del sol,

que immediatament es decreti
i el decret s'apliqui arreu
que mai no ha estat blanca la neu:
és negra, i prou, peti qui peti.


divendres, 31 de maig del 2013

Duran se sincera

S’agraeix la transparència
d’en Duran quan renya en Mas
per haver estat capaç
de pensar en la independència.

Al que és bo per Catalunya
no dóna cap importància:
el primer és no passar ànsia
per si algun vot s’allunya.

Qui la pròpia poltrona
posa davant del país,
ja ofereix un bon avís
per saber quin pa s’hi dóna.

No s’hauria d’estranyar
que la gent siguem tan crítics
i que a més de quatre polítics
volguéssim acomiadar.

dijous, 11 d’abril del 2013


Todos por uno

Un lector, uno solo, me pide
que mis versos rime en castellano
para que al componellos no ladre
en infame catalán dialecto
-dó se vio desfachatez tamaña!-;
no de grado, mas forzado, lo hago.

Quien, de momento, manda, decide,
lo que no impide, uno es humano,
recordar alguna puta madre
y pasarse  algún hijo por el recto.
Lo hago, mas al hacello, en España
y sus leyes sepan que me cago.

divendres, 29 de març del 2013

Habemus (hispanicum) papam!

“El nou Papa parla espanyol”
-més a casa que no al temple-
“luego és un Papa hispà”,
s’enfervoreix tota la claca.
No sé pas jo què deu parlar
qui va a Espanya a treballar
de Lima o Quito, per exemple,
(”no me olvides Cuba, mi amol”)
que no sap passar de sudaca.


divendres, 7 de desembre del 2012


A la "Consti", amb embaf

Entomo l’ordinador
per publicar que ahir
tot lo dia celebrí
la sacra constitució.

La “sacra” dic? No pas, no!
“Xacra” si de cas cal dir
si ens la mirem des d’aquí
amb una certa atenció.

D’entrada ja té el detall
de recordar-nos a tots
que cal saber per pebrots
l’única llengua oficial.

Les “cooficials”, ai las,
adornen com un florero:
si vols saber-les pots fer-ho
però exigir-les no pas.

Però la guinda la hi posa
les previsió militar
que ens anima a estalviar
aquells riscos de qui gosa

plantejar-se fotre el camp,
fer un sonor adéu-siau,
dir-los clar “deixeu-me en pau,
no us aguanto, què caram!”

Un tal (re)(con)sagrat
text prostitucional
me’l passo per l’engonal
com haveu ben suposat.

diWERTsions

Per espolsar el silenci depressiu
postelectoral que deu dies fa
que arrossego, s’esforçava ahir
-i l’hi agraeixo -  el bo d’en Duran 
amb la seva proposta  d’enginyer
de ponts (i ports i camins).
Però qui finalment se n’ha sortit
ha sigut en Wert,  com sempre amatent
 a treure’m de polleguera.
No hi ha com una dosi de tocada
d’ous –si pot ser amb les dues mans fredes-
per revifar l’ànim inconformista:
no acataré, objectaré, em declararé
insubmís recalcitrant. No em faran
retrocedir ni un pas.
Signat, perquè consti, el dia quatre
de desembre, a Terrasa.

dissabte, 17 de novembre del 2012


Traduttore, traditore

Ai com som el populatxo!
Tinc la família partida
per la darrera parida
del magí de la Camacho!

Quan ja sabia tothom
on cal posar-hi l’accent
va i pareix el seu l’invent:
catalanitzar el cognom.

Tu, per exemple, opines
que sonen bé i són eteris
Eiximenis, LLopis, Peris...
i et decantes pel Martines.

Però hi ha el torracollons
que troba massa castellà
aital forma d’esmentar
el nostre nom de patrons.

Defensa que Martinet
li sembla més escaient
i més nostrat, i pretén
que tots optem per aquest.

Decidim triar votant
la forma que preferim
i filem tant i tant prim
que el resultat és d’empat

-incloent-hi algun vot nul-.
A la líder del PP
un altre cop li agrairé
que es fiqui la llengua al cul.

dijous, 8 de novembre del 2012

(Quasi) 300


Quasi tres-cents valents guerrejadors,
garants del Ver, fan palès el que és fals
contra ¿mig milió? ¿un? ¿dos?
de salvatges hordes orientals.

Han canviat, però, la llarga llança
pels bolis BIC –“naranja” o bé “cristal”-;
les Termòpiles, per la plana blanca
d’El Mundo i El País –dominical-.

No en queda res dels bells cossos untats
-com a màxim n’hi ha alguna butxaca-
i es tornen els heroics antics combats
manifestos aplaudits per la claca.

dissabte, 3 de novembre del 2012

On Duran tantes pors?

Com l’infant que queda amb posat trist
perquè els reis no li han dut la joguina
que sempre ha demanat, i rondina
davant l’aparador on l’haurà vist,

així l’home, d’esma i mirada trista,
que es troba que li prenen l’Estat
on pensa ser el més ben valorat,
tant, que potser l’en faran ministre.

Desesperat, crida “esto es un robo,
m’han fotut la joguina d’entre els dits,
que ans vull ser diputat a Madrid
que president de Cata-Kosovo”.

Són massa anys d’esforç dur i de constant
cul-llepar i abaixapantalons
a la villa y corte dels Borbons,
massa per no res, pobre Duran.

dijous, 25 d’octubre del 2012


Top gun

Quin pler elevar els ulls al cel
i entremig dels núvols clars
veure el pas, fugaç estel,
dels avions militars.

Ah, quin so tan relaxant
el zumzeig dels reactors,
no és música, que és cant
que ens fa voleiar els cors.

Com dibuixen en blau llenç
grafia celestial,
per fer-nos ben avinent
que no ens volen pas cap mal.

Quin detall tan rebonic
que ses ales protectores
ombregin rues de Vic:
si no les veus, les enyores.

Escolteu-nos, ferms al·lots
que no en sabeu de derrotes:
entre caces i pilots,
ens masegueu les pilotes.

diumenge, 14 d’octubre del 2012


Qui no ho pot haver, diu que és Wert

Quaranta anys de catequesi  i FEN
van fer-nos demòcrates, ateus,
catalanistes.  Però, ja veus,
el trasbals que ens han acabat fent

trenta anys d’immersió i de doctrina:
som un ramat d’antiespanyols,
que hem bescanviat a cor què vols
la montera per la barretina.

Quanta raó teniu, senyor Wert,
espanyolitzeu-nos  a l’engròs;
si no, la canalla del terròs
ni tan sols sabrà tot el que es perd:

¿el pa amb tomàquet sense jabugo?,
¿res de cocido ni de fabada?:
és una vida mig esbravada!,
en aquesta lliga jo no hi jugo!

Espanyolitzeu-me, per favor,
que entre sardanes i so de gralles
-si tens sort i les venes no et talles-
o bé t’hi adorms o et deixen sord.

diumenge, 7 d’octubre del 2012


Ad maiorem Hispaniae gloriam (et Dei, si possibile)

Intèrprets de la voluntat divina,
torsimanys experts del bé i del mal,
l’Esperit Sant, no de vi, els il·lumina,
saben del cert què cal i què no cal.

¿És un malvat qui, en sentir el mot “Espanya”,
no tremola tot pres de l’emoció?
¿És pecat gosar pensar que a Alemanya
s’hi viu millor que a Cadis o a Lleó?

Il·lumineu-me, ai, que ego sum vermis,
membres eminents de la sacra cúria,
que no morís immers en la foscor:

¡no es posa de gallina ma epidermis
en un toro entrellucar! ¿Só, doncs, púrria,
condemnat a l’infern sens remissió?



dijous, 27 de setembre del 2012


Romanço de la marxa enrere

Ja preparo les maletes
exultant de l’alegria:
per fi s’ha acabat l’exili,
tornaré a Andalusia.
De la pàtria dels avis
ja sento la veu que em crida,
una vuitantena d’anys llargs
li ha durat l’afonia.
Els señoritos del poble
diu que han guardat en batllia
la hisenda que va abandonar
en marxar-ne la família.
Crec, si no m’he descomptat,
que allà a la vega hi tenien
catorze o quinze cortijos,
setze o disset alquerías.
No en van marxar perquè sí,
que els segrestà una partida
d’industrials catalans,
de pijos catalanistes.
Ara ja podrem tornar
a la ubèrrima Almeria,
on s'esmeren preparant
per rebre’ns la romería
I l’escola tenen clar
que serà de dues línies:
castellà pels cosinets,
i català per ma filla.
A l’horitzó sols un núvol
amenaçador es congria,
una cosa em fa patir,
una cosa sols m’amoïna:
de mon pare la feblesa
quina por si descobrien
quan, endut per la luxúria,
va maridar una pubilla
que n’era de Gironella,
no maña ni de Castilla.
P'rò ara que ho veig i m’hi fixo
no hi ha dret, quina injustícia,
que siguin els extremenys
els únics que repatrien!
I jo què, nét d’andalusos,
¿perquè a tornar no m’obliguen?,
si era per'xò i per res més
que n'era independentista!

dissabte, 22 de setembre del 2012


Calla, Rei, calla


Ha parlat sa Majestat
Joan Carles el cinegeta
no per fer-nos la punyeta
ans que vegem la Veritat.
(Si és rei i es diu Borbó,
com més lluny sigui millor)

En tant que bon sobirà,
quan el súbdit s’esgarria,
fa gala de bonhomia
i de suau tarannà.
(D'aquests que es diuen Borbó
no en conec ni mig de bo)

És per’xò que als catalans,
que som totxos de mena,
ens demana de fer esmena,
que no siguem talibans.
(Quins paios aquests Borbons!,
et foten i et dan lliçons)

Com que ens sobra autonomia,
ens ha advertit alt i clar
per quina banda ens fotrà
si explorem una altra via.
(Com les gasten els Bobons?
Maten mosques amb canons)


S’agraeix la claredat
i el propòsit didàctic:
sempre resulta pràctic
que et donin per on t'han dat.
(Rei o príncep, si és Borbó,
sinònim de vividor)

El cul ja el tenim donat.
Ara ens toca ser capaços
de tenir prous ous i nassos
per dir-li que s’ha acabat.
(De la trepa dels Borbons
ja n’estic fins als collons)

En el monarca espanyol
-no goso dir-ne bandarra-
li convé una botifarra,
i que sigui del perol.
(La dinastia Borbó:
l’un dolent, l’altre pitjor)

Qui aquests versets li signa,
com que és de bon natural,
no voldria pas cap mal
a persona tan redigna.
(És sentir el mot “Borbons”
i vomitar pels racons)

Només desitjo al pimpollo,
ja que el treball dignifica,
que calli i penqui una mica
i se li acabi prest el chollo.
(Què se'n pot fer dels Borbons?:
tres Robespierres i dos Dantons)

dimarts, 18 de setembre del 2012


A l'Esperanza perduda

(amb disculpes, si calen, però és que per a mi sempre serà l'Alcaldessa per antonomàsia)


Un vent fred bufa a Madrid
que si bades t’encostipa;
Esperanza n'està tipa,
i ja sabeu el que ha dit:
L’Alcaldessa ha dimitit.

L’ala dreta del partit
al líder popular va
afaitant-li el sotabarba
o ficant-li a l’ull el dit.
L’Alcaldessa ha dimitit.

Li convé un retrovisor
per, quan vagin més mal dades,
esquivar les punyalades
per l’esquena i a traïció:
La Alcaldesa dimitió”

divendres, 14 de setembre del 2012

Pere Navarro reflexiona a la cruïlla del Passeig de Gràcia amb Gran Via (11/09/12)

Si fan fotos, turistes del Japó;
i els draps amb quatre ratlles i l’estrella
són l’emblema d’una agrupació
d’astrònoms amateurs de Ciutat Vella.

Em commouen els que sento cridar
pel triomf del seny i la raó
amb una sola veu, a tot pulmó:
in-inte-intel·ligència ja’ .

S’ha de tenir una infinita malícia
per voler buscar-li els tres peus al gat:
qui s’ho sap mirar amb estricta justícia,

si no és completament curt de vista,
cal que conclogui sense ambigüitat
que aquí no hi ha ni un independentista”.


dilluns, 10 de setembre del 2012

Duran durant. Durant?


Duran durant. Durant?

Porta el país tant de temps endurant
que cal que li dem alguna alegria.
Masses anys (masses segles?) d'anar fent via
per un camí costerut, tan dur, han

ben afartat el personal. Durant
molt de temps (no molt: massa), no hi havia
ni voluntat, ni fe, ni gosadia.
Ara, sí; ja no hi ha por: s’enduran

tots els dubtes arrelats els nous vents
d’esperança. Ja tenim a tocar
el que semblava sols una quimera

no fa pas tant. Ves, Duran, que, si tens
un excés d'aquell seny tan català,
no et deixem quatre -o cinc- passes enrere.