Traduttore, traditore

Ai com som el populatxo!

Tinc la família partida

per la darrera parida

del magí de la Camacho!

Quan ja sabia tothom

on cal posar-hi l’accent

va i pareix el seu l’invent:

catalanitzar el cognom.

Tu, per exemple, opines

que sonen bé i són eteris

Eiximenis, LLopis, Peris...

i et decantes pel Martines.

Però hi ha el torracollons

que troba massa castellà

aital forma d’esmentar

el nostre nom de patrons.

Defensa que Martinet

li sembla més escaient

i més nostrat, i pretén

que tots optem per aquest.

Decidim triar votant

la forma que preferim

i filem tant i tant prim

que el resultat és d’empat

-incloent-hi algun vot nul-.

A la líder del PP

un altre cop li agrairé

que es fiqui la llengua al cul.

(Quasi) 300

Quasi tres-cents valents guerrejadors,

garants del Ver, fan palès el que és fals

contra ¿mig milió? ¿un? ¿dos?

de salvatges hordes orientals.

Han canviat, però, la llarga llança

pels bolis BIC –“naranja” o bé “cristal”-;

les Termòpiles, per la plana blanca

d’El Mundo i El País –dominical-.

No en queda res dels bells cossos untats

-com a màxim n’hi ha alguna butxaca-

i es tornen els heroics antics combats

manifestos aplaudits per la claca.

On Duran tantes pors?

Com l’infant que queda amb posat trist

perquè els reis no li han dut la joguina

que sempre ha demanat, i rondina

davant l’aparador on l’haurà vist,

així l’home, d’esma i mirada trista,

que es troba que li prenen l’Estat

on pensa ser el més ben valorat,

tant, que potser l’en faran ministre.

Desesperat, crida “esto es un robo,

m’han fotut la joguina d’entre els dits,

que ans vull ser diputat a Madrid

que president de Cata-Kosovo”.

Són massa anys d’esforç dur i de constant

cul-llepar i abaixapantalons

a la villa y corte dels Borbons,

massa per no res, pobre Duran.