On Duran tantes pors?

Com l’infant que queda amb posat trist

perquè els reis no li han dut la joguina

que sempre ha demanat, i rondina

davant l’aparador on l’haurà vist,

així l’home, d’esma i mirada trista,

que es troba que li prenen l’Estat

on pensa ser el més ben valorat,

tant, que potser l’en faran ministre.

Desesperat, crida “esto es un robo,

m’han fotut la joguina d’entre els dits,

que ans vull ser diputat a Madrid

que president de Cata-Kosovo”.

Són massa anys d’esforç dur i de constant

cul-llepar i abaixapantalons

a la villa y corte dels Borbons,

massa per no res, pobre Duran.