Top gun

Quin pler elevar els ulls al cel
i entremig dels núvols clars
veure el pas, fugaç estel,
dels avions militars.

Ah, quin so tan relaxant
el zumzeig dels reactors,
no és música, que és cant
que ens fa voleiar els cors.

Com dibuixen en blau llenç
grafia celestial,
per fer-nos ben avinent
que no ens volen pas cap mal.

Quin detall tan rebonic
que ses ales protectores
ombregin rues de Vic:
si no les veus, les enyores.

Escolteu-nos, ferms al·lots
que no en sabeu de derrotes:
entre caces i pilots,
ens masegueu les pilotes.

Qui no ho pot haver, diu que és Wert

Quaranta anys de catequesi  i FEN

van fer-nos demòcrates, ateus,

catalanistes.  Però, ja veus,

el trasbals que ens han acabat fent

trenta anys d’immersió i de doctrina:

som un ramat d’antiespanyols,

que hem bescanviat a cor què vols

la montera per la barretina.

Quanta raó teniu, senyor Wert,

espanyolitzeu-nos  a l’engròs;

si no, la canalla del terròs

ni tan sols sabrà tot el que es perd:

¿el pa amb tomàquet sense jabugo?,

¿res de cocido ni de fabada?:

és una vida mig esbravada!,

en aquesta lliga jo no hi jugo!

Espanyolitzeu-me, per favor,

que entre sardanes i so de gralles

-si tens sort i les venes no et talles-

o bé t’hi adorms o et deixen sord.

Ad maiorem Hispaniae gloriam (et Dei, si possibile)

Intèrprets de la voluntat divina,

torsimanys experts del bé i del mal,

l’Esperit Sant, no de vi, els il·lumina,

saben del cert què cal i què no cal.

¿És un malvat qui, en sentir el mot “Espanya”,

no tremola tot pres de l’emoció?

¿És pecat gosar pensar que a Alemanya

s’hi viu millor que a Cadis o a Lleó?

Il·lumineu-me, ai, que ego sum vermis,

membres eminents de la sacra cúria,

que no morís immers en la foscor:

¡no es posa de gallina ma epidermis

en un toro entrellucar! ¿Só, doncs, púrria,

condemnat a l’infern sens remissió?