diumenge, 14 d’octubre del 2012


Qui no ho pot haver, diu que és Wert

Quaranta anys de catequesi  i FEN
van fer-nos demòcrates, ateus,
catalanistes.  Però, ja veus,
el trasbals que ens han acabat fent

trenta anys d’immersió i de doctrina:
som un ramat d’antiespanyols,
que hem bescanviat a cor què vols
la montera per la barretina.

Quanta raó teniu, senyor Wert,
espanyolitzeu-nos  a l’engròs;
si no, la canalla del terròs
ni tan sols sabrà tot el que es perd:

¿el pa amb tomàquet sense jabugo?,
¿res de cocido ni de fabada?:
és una vida mig esbravada!,
en aquesta lliga jo no hi jugo!

Espanyolitzeu-me, per favor,
que entre sardanes i so de gralles
-si tens sort i les venes no et talles-
o bé t’hi adorms o et deixen sord.

1 comentari:

  1. Escolta Wert la veu d'un hom
    que nasqué a l'orient de l'Aragó
    un lloc perdut entre Fraga i Maó
    on es parla un dialecte sense nom

    De ben petit jo era molt maldestre
    parlava estrany, com un gos quan ganyola
    això almenys és el que em deien a l'escola
    el capellà i el mestre

    Amb bon criteri i millor intenció,
    ens ensenyaren a hablar com cal.
    Gràcies a l'Església i al Maestro Nacional
    no faltà mai ni l'hòstia ni el bastó

    A ser espanyols ens varen ensenyar
    sens reparar en mitjans, sens estalviar
    Però érem de poble, de natural talòs
    poc s'hi pogué fer amb càstics ni calbots

    Bon mestre Wert sou en un atzucac:
    som un cas perdut, no hi ha res a pelar:
    com més insistiu en espanyolitzar
    més us engeguem a prendre pel sac

    ResponElimina