A la "Consti", amb embaf
Entomo l’ordinador
per publicar que ahir
tot lo dia celebrí
la sacra constitució.
La “sacra” dic? No pas, no!
“Xacra” si de cas cal dir
si ens la mirem des d’aquí
amb una certa atenció.
D’entrada ja té el detall
de recordar-nos a tots
que cal saber per pebrots
l’única llengua oficial.
Les “cooficials”, ai las,
adornen com un florero:
si vols saber-les pots fer-ho
però exigir-les no pas.
Però la guinda la hi posa
les previsió militar
que ens anima a estalviar
aquells riscos de qui gosa
plantejar-se fotre el camp,
fer un sonor adéu-siau,
dir-los clar “deixeu-me en pau,
no us aguanto, què caram!”
Un tal (re)(con)sagrat
text prostitucional
me’l passo per l’engonal
com haveu ben suposat.
