A la "Consti", amb embaf
Entomo l’ordinador
per publicar que ahir
tot lo dia celebrí
la sacra constitució.
La “sacra” dic? No pas, no!
“Xacra” si de cas cal dir
si ens la mirem des d’aquí
amb una certa atenció.
D’entrada ja té el detall
de recordar-nos a tots
que cal saber per pebrots
l’única llengua oficial.
Les “cooficials”, ai las,
adornen com un florero:
si vols saber-les pots fer-ho
però exigir-les no pas.
Però la guinda la hi posa
les previsió militar
que ens anima a estalviar
aquells riscos de qui gosa
plantejar-se fotre el camp,
fer un sonor adéu-siau,
dir-los clar “deixeu-me en pau,
no us aguanto, què caram!”
Un tal (re)(con)sagrat
text prostitucional
me’l passo per l’engonal
com haveu ben suposat.
Confessió de Perot lo Robacaixes
ResponEliminaa les portes de la mort
dictada al mossèn rectort
de la siutat de Tarrasa
Em confesso, bon rector,
per obtenir perdonança
he estat nefand malfactor
sens contrició ni recança
Perpetrí crims i desmans
robatoris, violacions
amb les meves pròpies mans
doní crüel mort a nadons
He estat gran pecador
assassí i robador
¡Vullga Déu nostre sinyó
donar-me l’absolució!
Vegi doncs el llegidor
què li contestà amatent
un humil sinyó rector
al criminal penitent:
El Senyor n’és tot bondat
i disposat al perdó
Per ell el pitjor pendó
N’és un xai més del ramat
Prô entre tanta malifeta
que portes al teu sarró
N’hi huna de molt perversa
que no n’admet remissió:
Per ventura vas votar
un Sí a la Constitució?
En saber-se descobert
per tan gran iniquitat
buscà en Perot un pretext
i així esser-ne indultat
“Sí prô...” digué el calavera
(i abans d’haver acabat
la forca del Satanàs
ja el posava a la caldera)
Sàpiga doncs el chrestià
que per fer-se perdonar
si algun dia va votar
que sí a la constitució
només hi ha un bon remei
només hi ha una penitència:
serà votar un altre sí
prò ara per la independència
Vós m'esteu superant i açò no pot éssere: no se pot permitir!
Elimina